El ventall de Lady Windermere

Ahir, dia 20, un dia després de l'estrena al TNC, vam anar a veure El ventall de Lady Windermere. Ja sabeu que es tracta d'una obra d'Òscar Wilde, però està ambientada cap als anys 20 del segle XX, per tant, el vestuari no és ben bé victorià.

El que tenen de bo els clàssics, que per això ho són, és que no tenen edat. I aquesta obra ho és. Tot el diàleg podia ser el diàleg que mantinguessin persones de l'alta societat que depenen de la seva imatge per poder mantenir un determinat estatus social. En fi, no cal insistir gaire més en l'excel·lència d'un text irònic, divertit i molt pròxim, però el que sí m'agradaria és recomanar-vos-en l'assistència.
L'espectacle dura 2 hores i mitja, però passen volant. No hi ha cap moment, segons la meva manera de veure, que afluixi una mica el ritme, més aviat al contrari.

I de la interpretació, què se'n podria dir? De vegades hi ha actors i actrius que semblen fets per a un tipus determinat de personatges, i penso que la Carme Elias és una d'aquestes actrius. Ella sola omple la sala amb la seva elegància. Està senzillament espectacular. Potser cal dir que és una actriu que m'agrada especialment, però penso que si aneu a veure l'obra coincidireu amb mi: el paper semblava fet per a ella. Mèrit del director, Josep Maria Mestres, de triar els actors i les actrius que de manera coral acompanyaven els quatre protagonistes. Actors i actrius de renom, cares conegudes de la televisió, que cada dia dinen o sopen amb nosaltres, i que fan del repartiment un altre petit luxe.

En fi, diria que tots els que hi vam assistir ahir vam disfrutar i vam sortir satisfets de la sala. I insisteixo en la recomanació: aneu a veure un producte ben acabat, ben ambientat i ben interpretat. Segur que no us en penediu.